Tot plegat va passant.
Poc a poc, mentre puges al turó, la suor amara l'esquena malgrat el fred.
Recordes els que altres cops t'hi han acompanyat i s'han perdut en temps antics i obligacions noves.
Penses que voldries pujar-hi amb el pare, això ja no serà.
Que voldries que els nens t'hi acompanyessin de tant en tant, això potser algun dia si volen.
Tot plegat són distraccions, beneïdes distraccions, mentre corres cap a algun lloc. No saps quin. Cada dia.
Tot plegat una fita al camí de no sé on.
Però demà tornaré a pujar al turó. Voldria fer-ho cada dia però el rellotge és un senyor molt estricte.
Potser massa estricte. I no trobes companys que només vulguin passejar. Ets massa jove per això.
08 de febrer 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada