Si La Candelera riu el fred és viu
Ja fa quaranta dies de Nadal. Fa quaranta dies que no escric. També són els quaranta dies de l'any de més merder sociofamiliar a casa meva.
Hem sobreviscut a tot plegat amb nota.
També és el dia que recorda la fe de la iaia. La saviesa d'algú que amb prou feines havia anat a escola.
Diu que La Candelera és quan es converteix l'espera en esperança.
M'ha agradat. És un bon projecte de vida. Molt millor que allò de qui espera desespera.
Doncs endavant. I no, no estic parlant de política.
03 de febrer 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
2 comentaris:
La iaia ha dit un gran poema en nou paraules. Com n'hem d'aprendre!
Quanta raó que tens!!!
Publica un comentari a l'entrada