12 de març 2014

Això de les primàries del PSC

Quan vaig sentir que al PSC farien unes primàries obertes em va sortir un: ah, però li deixaran fer la llista que li sembli al candidat? Em van contestar que no. Naturalment.
No podem esperar una altra cosa d'un partit que està copiant, convenientment actualitzat, civilitzat i sense poder, la filosofia del NKVD. Amb perdó.

La cosa té la seva gràcia, perquè unes primàries exigirien que els "aparells" dels partits (maleïda paraula) es quedessin discretament amagats als quarters d'hivern i fessin el que no saben fer amb els seus grups municipals: d'assessories. No parlo del PSC, que és un dels que menys malament ha fet aquesta feina, parlo en general. Però han plantejat (van plantejar) això de les primàries com una gran operació de màrqueting en nom d'una regeneració de la democràcia que no es creu ningú, ni els que l'han plantejada.

L'altre dia a can Twitter a @elsomatent i alguns altres se'ls va acudir que podien posar nerviosos als factòtums de l'enfonsada del PSC. Sí, maltractar al PSC s'ha convertit en l'esport nacional, com ho va ser en el seu moment criticar al PP i d'altres coses. Surt gairebé gratis i a tots ens agrada, encara que només sigui per cobrar-nos deutes del passat.

D'aquesta boutade en va sortir una campanya al Twitter identificada amb #indyXmarti Fins aquí una petitla trollejada amistosa. O no tant amistosa, cadascú se sap la seva. Però la cosa ha sortit bé: els diaris se n'han fer ressò i la campanya es passeja fora del Twitter i de la xarxa. I sembla que a l'aparell del PSC n'han fet cagarel·la. Al Jordi Martí no li han fet cap favor, però s'ho ha pres amb esportivitat i paga la pena llegir el que n'ha escrit. Parla clar per qui el vulgui entendre. Suposo que l'home deu estar prou escarmentat d'haver de sortir d'una votació per no sentir-se còmode votant el que el seu grup li imposava tot i ser el cap del grup.

I jo que faré? Res. Em crec massa això de la litúrgia de la democràcia com per participar en les primaries d'un partit que, sigui qui sigui el candidat, no votaré a les properes municipals.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...