Sóc més de Pasqua que de Divendres Sant. Qui ho hagi d'entendre ja ho entendrà.
Doncs ja tenim aquí la Pasqua, amb el que ve de gust i el que no ve tant de gust. Quan tens canalla petita els dies de festa escolar són els dies que no descanses, però això va amb el sou. Però hi ha els ous de pasqua. No, no aquestes cosetes delicioses de xocolata que gastem per aquí si no aquells ous tot decorats que, en altres contrades, amaguen al jardí o per la casa perquè la canalla els trobi.
I porto una temporada amb la il·lusió d'un nen buscant ous de pasqua. I l'alegria d'anar-los trobant.
22 d’abril 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...
1 comentari:
Entesa perfectament la preferència.
Que et duri la il·lusió!
Publica un comentari a l'entrada