dijous, 7 d’agost de 2014

Sonata d'agost

Sempre m'ha agradat treballar a l'agost. Tot i la xafogor barcelonina solen ser dies tranquils. Ho eren fins que van néixer els nens. Amb els nens el concepte tranquil·litat pren un significat diferent, però sol ser un bon mes per no fer vacances i acabar tot aquell munt de cosetes que queden pendents menjades per les urgències del dia a dia.
Aquest any a més a més he començat un nou horari, servituds del meu caos laboral i d'alguns principis que no sempre són bons. Els matins amb llum, amb pocs turistes i pocs pencaires poblant els carrers son una metàfora de silencis, preludi del brogit del migdia i la voràgine etílica de la nit.
Ara, a vigílies de les primeres vacances certes des de fa molts anys, apilo llibres per triar que m'enduc fora aquests dies de desconnexió de feines i esperances, els deu dies de llegir i jugar amb els nens i poca cosa més.

Penso que n'agafaré només un, de poesia,  i no sé si l'obriré. Segurament farà de coartada per no engegar televisors els migdies amb sol.