02 de desembre 2014

El sermó de Fra Junqueras

Ho escric amb la recança de pensar que si no hagués sentit el sermó hagués escrit el mateix. Tot i que formalment ha esta més una mala classe que el pèssim sermó del contingut.

Tot plegat xerrar molt per no dir gaire res, litúrgia (necessària) però un xic buida. Mantenir el tipus de cara a les eleccions municipals i pretendre poder culpar al Mas de retardar la independència.  Potser m'equivoco i darrere hi ha coses parlades a la rebotiga, fet i fotut, ho espero.

Hi ha coses que em saben greu, que la CUP no hagi anat a escoltar el sermó no m'agrada, que tots els grupies del president estiguin excitats criticant al Junqueras, que els quadres d'ERC pensin més en les municipals que en la hipotètica independència.

I que consti que jo penso que tres formacions independentistes sumarien (sumaran) més vots que una quimèrica llista única cuqui. Però així no.

Potser caldrà llegir el que ha dit, perquè escoltat ha estat un drama formal. Però no n'espero gaire cosa: no era una conferència, era un acte de partit amb menys èpica que un míting de l'Obiols. 

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No és bo cremar etapes, o com es diu ara, passar pantalles, que les presses sempre son males conselleres.
O queda claríssim, no discutible, tant a nivell català, espanyol com internacional quin sigui el pes de l'independentisme -i per tant la legitimitat del mandat democràtic- o el baixell pot embarrancar en el perillosos esculls del partidisme de baixa volada. Com el d'ERC.
Afortunadament, la convocatòria de les eleccions depèn exclussivament del President.

esparver ha dit...

Menjar poc i pair bé.
Sí senyor.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...