Poc a poc i sense gaire presa, com un riu esllanguint-se per Castella, la vida torna a la normalitat. Si en podem dir normalitat aquest ritme sincopat que arrossego. Dies bons i dies dolents però tots dintre la normalitat estadística. Alguna anormalitat de tant en tant, poca cosa perquè a tot hi posem sordina.
I per fi sembla que la boira s'acaba.
Desenterraré articles i projectes. No perquè tingui més temps, simplement perquè per viure s'ha de voler respirar.
I ja m'ho perdonareu: discutiré poc. No en tinc ganes i fa massa calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada