21 de juny 2018
Adéu siau
Vam quedar en un bar una tarda de primavera.
Ella duia un vestit verd vaporós.
Potser era blau.
Feia dies que les coses no anaven a l'hora.
Mai van a l'hora quan l'objectiu és dispar.
Vam seguir el ritual de sempre.
Tots dos esperàvem el no de l'altre.
No arribava.
No va arribar fins que algú va plantejar què fer la setmana següent.
I tot va acabar com havia començat: amb passió i sense escarafalls.
L'adolescència eterna va seguir on era.
L'altre va créixer una mica.
No gaire.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Aquest estiu ha estat festa grossa de carallotades amb bandera ideològica. Benvinguda sigui la diversió. Fa massa temps que vaig deixar ...