La pàgina de l'oblit

De les generacions passades no en queda cap record,
     ni en quedarà cap de les futures;
     el seu record s’haurà esvaït
     entre els qui vindran després.

Sembla que tot el que va passant és la transcendència absoluta i que tot són novetats mai viscudes. Però alguns som una mica vells ja. 
I tenim memòria. 
Segurament no prou memòria per recordar detalls i gents però prou memòria per recordar coses aparentment poc importants que van ser menystingudes per les patums del moment. 

Les patums oficials i les patums alternatives no en van fer gaire cas, ho van tractar d'estèril. Perquè som un país de capelletes i d'enveges. Perquè qualsevol canvi representa trencar la pau de l'estany que tant blasmem. 
Però ningú vol perdre el seu paper, sigui de rei o de profeta.


Una bona anomenada és millor que un bon perfum, 
     i el dia de la mort, millor que el del naixement.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Codi consulta

La família

El Bullie