No, no ho he escrit per provocar. Ho penso fermament i sense fer el joc de manual d’història de bàsica que ens recorda que no estem a l’edat moderna si no a la contemporània (desconec si això ha canviat amb els nous temps acadèmics).
La modernitat s’expressa gairebé sempre abruptament, xarbotant sense mesura. Mai no triomfa però. La inèrcia és això, inèrcia. I ara m’estic censurant una metàfora de física newtoniana perquè ja ens coneixem i les metàfores les carrega el dimoni.
Diumenge sentirem grans escarafalls amb els seus resultats de la mateixa manera que hem sentit exclamacions de sorpresa per la reconversió a El Alcázar del museu de la ciència de València (modernitat, sempre modernitat).
No us deixeu enredar per les formes abruptes i aparentment antigues que gasten. Mireu l’ús que fan de les xarxes socials, mireu el missatge de força que traspuen que sembla un espectre del manifest futurista. És el contrapunt al discurs bla i sense ànima que ens ven la burocràcia europea i la catalanor central (mainstream que diuen els neologistes).
I pels que encara us creieu la dicotomia urbanorural: VOX és un producte eminentment madrileny. I Madrid és una gran urbs, mal pesi a molts. No és la urbs que volem ser nosaltres que mirem a Londres i París (i menys a Munic que és on hauríem de mirar) però és una urbs global comme il faut.
Ara faré un apunt de dèries personals: dilluns tindrem ocasió d’analitzar la distribució dels resultats (com deia el filòsof és molt difícil fer pronòstics, especialment si són de futur) però no cal ser un àugur per entendre que a la España vacía (el que alguns ja en diem Solàrnia) si hi entren serà per pur seguidisme de la metròpoli.
I ara arribem on volia anar que em sembla que dono massa voltes. Espanya m’interessa només perquè ens governa i perquè forma part d’occident (perdonin l’escàndol) i tot plegat no és altra cosa que una puntada de baster mal feta.
El que em preocupa és que no tinguem modernitat genuïnament catalana (per extravagant i perversa que sigui la de VOX és modernitat i genuïnament espanyola –sigui el que sigui Espanya). I és important que no ens auto enredem fent veure que la modernitat només pot ser d’esquerres o progressista: penseu que el moviment decreixementista i el nazisme has estat fites de modernitat en altres moments històrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada