17 de setembre 2020

Córrer, córrer i no anar enlloc

 Avui ha estat d'aquells dies que sembla que el temps s'escola com la sorra fina entre els dits. Passen massa coses però malgrat tot les coses van sortint més o menys bé.

Us deixo una frase només, no és el que volia però avui ja no dono per més.

-
Labels: ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...

  • Distopies educatives
    Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
  • Aquell cansament que ja no es nota
    Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
  • Jo i la família
    Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...