El Metro en temps de pandèmia

Avui m'he adormit i he hagut d'agafar el Metro per poder arribar a l'hora a l'oficina. A aquella hora normalment va prou ple com per patir per les distàncies i l'espai vital. Sí, jo pateixo per l'espai vital encara que no hi hagi pandèmia.

Avui anava buit. Més buit que un diumenge a les nou del matí en temporada baixa.

Avui hi havia silenci, aquell silenci d'un tren a Dinamarca on sembla que si parles fluixet estàs cridant.

No en vull treure cap conclusió, no han començat les universitats, però es nota la pandèmia.

Molt. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ressaca

Treure's la màscara

Destret