Pandèmia de dubtes

Ja sé que a mi discutir per discutir m'encanta. De fet he participat debats defensant coses en les que no crec per pur plaer de crear debat, o fins i tot de barallar-me. Un com vaig participar en un debat filosòfic defensant una cosa en la que jo no creia gaire en aquell moment (ara amb l'edat i les preguntes adequades diria que les preguntes i les respostes estarien invertides).

Però de fa uns dies m'estic trobant a gent que considero raonable i ben formada fent trontollar principis que a mi em semblen fonamentals. Ahir mateix una conversa sobre ones electromagnètiques que no vaig voler mantenir (hi ha moments que no és bona idea discutir) em va deixar frapat.

Tampoc duc gaire fins els raonaments sobre el covid i el que cal fer que semblen més una batalla de dogmes de cadascú que de llegir dades. M'he passat tot el cap de setmana raonant (penso que ja li he dit idiota un parell de cops, els meus debats són de taverna i no d'acadèmia) amb un compte creat ad hoc per dir que el govern de la CAM ho fa molt bé i què lluiten contra els elements... I després he vist pablemites fent cayetanisme per la tele.

En fi, com he llegit que deia algú anem pel camí que les autoritats siguin el Pamies del lleixiu i el Verdaguer de les caques...

No sé si fer un Montaigne o tancar-me en una cartoixa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ressaca

Treure's la màscara

Destret