Aquest text va sortir publicat tal com raja a la difunta revista l'endavant el 19 d'agost
de 2015
Diu que la ment humana necessita simbolitzar per
poder afrontar els problemes i no quedar-se encallada en cadascun dels petits
detalls que són el problema concret que ens afecta ara i aquí. Segurament és
cert, però acabem convertint la nostra reflexió en eslògans buits i miralls
difusos de pensament correcte.
Un dels tòtems de paret pintada més usats i més
inútils és el patriarcat: tot és culpa del patriarcat què ningú sap gaire com
definir-lo. Un altre tòtem repetitiu és el capitalisme, del qual defensors i
detractors difícilment te’n fan una definició canònica que tingui una relació
directa amb el problema del que estan parlant en aquell moment.
N’hi ha més. Cada tribu ideològica té els seus
i, generalment, només serveixen per amagar que no tenim ni idea de com afrontar
el problema punyent i, sovint, sagnant que tenim al davant . Aleshores
construïm un gran model (perfecte, racionalíssim i completament allunyat de la
realitat) que ens permet passar pàgina mentre construïm un nou dimoni.
Els dimonis són un concepte magnífic i segurament un
dels millors conceptes humans: personifiquen el mal, són invencibles i són
intangibles. De fet, molts dels mites arcans que venerem els humans tracten de
com vèncer als dimonis els quals, en general, només poden ser vençuts per la
puresa.
Al final sempre acabem al cap de carrer: la puresa.
D’una manera o altra tot va de puresa i les reformes de tots els corrents de
pensament, de religions amb déu(s) o sense, sempre van del mateix: Tornem a la
puresa inicial que és el que ens salvarà.
I així, qui dia passa any empeny, anem sentint
repetides i somortes les mateixes notícies. Les sentim, protestem, n’acusem al
patriarcat, a la xenofòbia, al capitalisme. Fem grans declaracions de principis
i ofrenes de sacrifici mentre culpem al dimoni de torn. Ens quedem tranquils i tal
dia farà un any.
En definitiva, com a societat i com a persones
preferim grans paraules per no parlar de problemes i així deixem que els
problemes es vagin podrint mentre només ens n’arribin els efluvis.