Dimonis

 Aquest text va sortir publicat tal com raja a la difunta revista l'endavant el 19 d'agost de 2015

Diu que la ment humana  necessita simbolitzar per poder afrontar els problemes i no quedar-se encallada en cadascun dels petits detalls que són el problema concret que ens afecta ara i aquí. Segurament és cert, però acabem convertint la nostra reflexió en eslògans buits i miralls difusos de pensament correcte.

Un dels tòtems de paret pintada més usats i més inútils és el patriarcat: tot és culpa del patriarcat què ningú sap gaire com definir-lo. Un altre tòtem repetitiu és el capitalisme, del qual defensors i detractors difícilment te’n fan una definició canònica que tingui una relació directa amb el problema del que estan parlant en aquell moment.

N’hi ha més.  Cada tribu ideològica té els seus i, generalment, només serveixen per amagar que no tenim ni idea de com afrontar el problema punyent i, sovint, sagnant que tenim al davant . Aleshores construïm un gran model (perfecte, racionalíssim i completament allunyat de la realitat) que ens permet passar pàgina mentre construïm un nou dimoni.

Els dimonis són un concepte magnífic i segurament un dels millors conceptes humans: personifiquen el mal, són invencibles i són intangibles. De fet, molts dels mites arcans que venerem els humans tracten de com vèncer als dimonis els quals, en general, només poden ser vençuts per la puresa.

Al final sempre acabem al cap de carrer: la puresa. D’una manera o altra tot va de puresa i les reformes de tots els corrents de pensament, de religions amb déu(s) o sense, sempre van del mateix: Tornem a la puresa inicial que és el que ens salvarà.

I així, qui dia passa any empeny, anem sentint repetides i somortes les mateixes notícies. Les sentim, protestem, n’acusem al patriarcat, a la xenofòbia, al capitalisme. Fem grans declaracions de principis i ofrenes de sacrifici mentre culpem al dimoni de torn. Ens quedem tranquils i tal dia farà un any.

En definitiva, com a societat i com a persones preferim grans paraules per no parlar de problemes i així deixem que els problemes es vagin podrint mentre només ens n’arribin els efluvis.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ressaca

Codi consulta

Fi de vacances