23 d’octubre 2020

El final d'un somni

Fa uns anys em vaig plantejar (sense dir-ho a ningú) cap a on havia d'anar la meva vida i la de la meva família. Més endavant en vaig parlar escadusserament amb la senyora Esparver que és més reflexiva que no pas jo i vam estar més o menys d'acord en com s'havien de fer les coses.

Els avatars de la vida ens han dut per camins, ara pedregosos, ara enfangats, que semblaven que ens allunyaven del termini que ens havíem posat per fer les coses. Però el fat segueix somrient i, avui, hem vist clar que podem complir el següent pas vital en el termini que ens havíem proposat.

El què farem al final no ho sé perquè som lliures i les incerteses de la pesta poden fer canviar de necessitats però tindrem tot el que necessitem quan ho necessitem.

Celebrem-ho. També hi ha bones notícies i, avui, la vida ens somriu.   

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...