Treure's la màscara

 Aquest text va ser publicat tal com raja a la difunta revista l'endavant el 25 de març de 2015


Poc a poc he anat construint un discurs, amb pseudònim, a Internet. El pseudònim m’ha permès ser jo i no un personatge. És a dir, he pogut expressar les meves idees i no he hagut de projectar les que accepta bé el meu entorn i que el meu tarannà, poc donat a significar-me, fa que no discuteixi mai en públic.

Per això cada cop que sento algun guru de fireta dels mitjans tradicionals i altres puritans bordar contra l’anonimat se m’encén una flama d’indignació i una veuarra exclama “quina barra!”. No estan fent crítica als abusos de l’anonimat, estan fent de monjos post-medievals que cremen impremtes. Perquè resulta que hi ha qui té recursos per afrontar la seva discrepància amb el discurs més acceptat i hi ha qui necessita la màscara.

Això no és una defensa dels cafres que, amagats en l’abús d’un anonimat il·lusori, insulten i difamen. Aquests haurien de ser eradicats de la xarxa amb promptitud i sense pietat. I no parlo de la sàtira, el bufó també ha de poder ser anònim. Parlo d’aquells estranys personatges inadaptats que només serveixen per desprestigiar l’anonimat.

Arriba un moment, però, en el que hom pot sentir-se prou madur i prou lliure per poder opinar sense patir gaire, malgrat que vivim en un país (i una cultura) on l’opinió no és lliure del tot perquè hi ha lleis que ens diuen que hi ha opinions que són delicte i, si fem cas als autoproclamats defensors de la llibertat, encara hi hauria d’haver més opinions prohibides.

Malgrat tot, penso que no proclamaré opinions prohibides perquè no sóc home de gaires radicalitats, tot i que se m’ha dit radical per part de persones que veuen com una amenaça la discrepància sobre la seva visió del món i, en consonància amb la seva visió del món, sempre són a temps de fer que a algun ministre del regne se li acudeixi proclamar que expressar-se català és delicte.

Per tant, ara com ara, em puc treure la màscara i signar amb el meu nom. Potser això farà que algunes coses no les digui del tot clares però, parafrasejant tot falsejant al mestre: “un article no és res més que una màquina de generar interpretacions”. Així que guardem la màscara a l’armari i encenguem la foguera. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ressaca

Codi consulta

Fi de vacances