04 de novembre 2020

El trumpisme o on ens vam equivocar

 Fa molt temps que dic que estem fent un occident per a postdocs sense fills. Sé que és una obsessió meva (en tinc moltes d'obsessions i van sortint quant surten).

Ara ens escandalitzem perquè al país que sembla el far d'occident no vota als ideòlegs del món urbà de postdocs sense fills tant com voldríem i  vota (encara que no guanyi -a hores d'ara encara no ho sabem-) un ninot de l'espectacle (que ja va guanyar un cop) per governar.

Però sabeu que passa: els postdocs sense fills, benpensants i amb preocupacions de nen de casa bona són minoria arreu. Ho hem vestit de grans lluites per la humanitat oblidant què el que mou a la persona és la persona i la seva tribu (família extensa amb sort). La resta és poesia.

I segurament el vell establishment ha tornat a guanyar perquè ningú es pot permetre que els míssils nuclears estiguin en mans d'un maverik. Però el monstre ha sortit del niu. I l'ha creat el món universitari benpensant. Perquè el monstre no dona solucions, però té clars els culpables. 

02 de novembre 2020

Projectes i altres sinofos

Porto uns quants dies bojos gràcies a que la realitat ens ha passat a tots per sobre com un tsunami dels de debò.

Tinc una llista de coses al "to do" llarguíssima, una quantitat de decisions per prendre que no són broma i  aquella sensació que si no fos pel covid dels nassos ara seria un dels moments més brillants de la meva vida.

Autoengany, com tot. Perquè les coses s'acumulen pel de sempre i no desenredarem la troca fins d'aquí molt temps.

Ja heu vist que he relaxat una mica el blog, tot i que vaig escrivint. Els hàbits tampoc donen gaire de sí.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...