27 de desembre 2020

Diferents

Tots fem, com bonament podem, el que ens sembla (o el que ens deixen). A vegades em sorprenc sintonitzant molt bé amb gent amb idees oposades (o aparentment contradictòries) a les meves.

Pensant enrere sempre havia defensat que les coses eren "naturals", que un humà té la naturalesa que té i com a tal actua. Amb l'edat he anat veient que la "cultura" (entesa com a creació de grups humans per sobre de la natura) pot ser més forta que la "natura" crua... durant una estona (que poden ser unes quantes generacions).

No recordo on vaig sentir que per apostar cal una dosi important de sentit de l'humor (déu me'n guard de fer broma de la patologia del joc, però penso que l'essència de la frase s'entén). A mi m'agrada apostar, el risc és l'únic camí per innovar. Anava a escriure evolucionar però no vull entrar en més jardins dels estrictament necessaris. 

Una de les coses que més m'està sorprenent d'aquests darrers mesos és que m'estan arribant coses interessants i noves de gent que prové d'entorns ideològics que sempre havia percebut com a escleròtics (no necessàriament conservadors perquè ser conservador no és necessàriament ser escleròtic, això ho sabem des de principis del s XX com a mínim).

Gent que em coneix de fa anys m'ha dit que si estic gaudint com un marrà amb les disputes sobre el posthumanisme i fins fa poc deia que me n'havia desenganxat. De fet les discussions sobre transexualitat i similars fa molt que no m'interessen perquè en un moment determinat van començar a semblar-me attrezzo de frustracions sense pair. En el fons segueixo pensant-ho.

Però darrerament he començat a veure converses i tesis sobre el tema, sobre la "ciborgització", sobre la superació individual de la natura humana que m'interessen. I ho fan perquè comencen a deixar de parlar de moral (i entengueu parlar de moral el que fan els uns i els altres) i comencen a parlar de tecnologia.

I penseu una cosa, important, la naturalesa humana fa que el que sigui tècnicament possible de fer algú o altre ho farà.

I, reconec que això és un missatge moral: Més gaudir del que es pot fer i menys moral a les decisions.

 

24 de desembre 2020

Nadal 2020

Sí, m'ha quedat una mica títol de cançó d'en Lluís Llach però per mi serà una mica com el Nadal de fa uns quants anys quan més o menys a aquesta hora va morir el meu avi mentre jo li feia companyia.

Potser per això avui m'he posat de banda sonora jazz Christmas tot alimentant la melangia. Potser. Potser simplement és mirar enrere a les incerteses i pors que arrosseguem a casa el darrer any i mig. Sovint penso que la crisi del Covid a casa ens ha fet un favor: ha normalitzat (valor estadístic) la nostra anormalitat.

En tot cas havent sopat farem cagar el tió. Demà ja veurem què fem i a qui anem a veure: mascareta posada desprès de dinar. Penso que algun altre tió picarem també: hi ha tronques arreu.

En tot cas ha quedat un Nadal al que li manca una llar (de foc). 

Estrenaré una pipa (no sé on, a casa no puc fumar per respecte als altres i no marxarem a la nostra futura primera residència perquè hi fot massa fred). 

Ha estat un any de baralles: sóc antic i em costa no barallar-me amb puritans siguin de la religió que siguin, especialment si són de religions que no es reconeixen com a tals. Sóc bastant obsessiu amb les dades i quan em grinyolen m'enarboro i aquest any tots plegats hem fet un màster de tractament de dades. I així ens va.

En tot cas bon Nadal a tots. També als que no voleu saber res de mi. Ja vindreu a les meves com passa massa sovint.  

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...