dimarts, 13 de gener de 2004

La fugacitat

No crec haver encertat el títol, per moltes raons, però el fet que avui em vinguin al cap moltes coses diferents que han passat darrerament, junt amb d'altres que he anat descobrint al mon real i al virtual, fa que aquesta entrada pugui acabar sent un calaix de sastre bastant espès.
La primera constatació es que el món no és bucòlic. La realitat i la vida en general, malgrat els nostres privilegis és més dura del que estem disposats a acceptar i la malaltia existeix, no és només una misèria que veiem pel televisor, i a més no tot té solució, per esforç que hi esmercem.
La segona va ser descobrir que l'actuació de les persones no necessàriament es correspon a la seva capacitat intel·lectual ni física. Potser un dia desenvoluparé més això, per ara ho deixo tal com està.
Malgrat el meu optimisme, he de constatar que aquest any no ha començat de la millor manera. O potser el que ha passat es que tothom té els seus moments i el meu no es gaire compatible amb les contrarietats.
M'havia plantejat l'any com una arrencada ràpida de tot el que he anat embastant els darrers mesos, però com deien els clàssics, l'home proposa i Déu disposa, i malgrat que em nego a ser fatalista, m'he de resignar a adaptar-me a les necessitats.