Decididament em falta constància.
He llegit a La Vanguardia que a Barcelona falten informàtics, i jo em moro de ganes de canviar de feina. Ara, fa dos mesos i, si no passa res, d’aquí dos mesos.
He començat a refer el currículum dues-centes vegades i alguna més de propina.
Però sincerament no se cap a on canviar. Tinc un sou decent, un horari acceptable i la feina no m’estressa.
Potser ara és el moment de buscar una aventura pel meu compte, però fa por. Si no fos per la hipoteca el primer d’octubre estic pel meu compte, però hi ha la hipoteca i altres despeses, a banda de que em fa por jugar-me-la.
No sé, potser és una palla mental o potser és una aposta.
Ja us ho explicaré.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que &q...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...