20 de desembre 2004
Bon Nadal
16 de novembre 2004
Referències
Els de la meva generació hem tingut nul·la formació clàssica (desconeixem absolutament els mites clàssics tot i haver fet història durant tots els cursos de l’educació obligatòria) i una molt reduïda formació cultural cristiana (fins i tot els qui han anat a escoles confessionals), i ja no parlo de cultures alienes al país (se que dir-ne alienes no es multicultural i no se quantes coses més, però a vegades la correcció política ens fa parlar amb eufemismes que no permeten apropar-se al que volem definir).
A occident ens hem quedat sense història, i ja no parlo de la història del país que això és una cosa més acadèmica, i la majoria de coses que fem, les fem partint de zero, com si no hagués passat res i la majoria de cops sense saber de que parlem.
Hem quedo com a exemple amb un article de l’AVUI d’ahir que parla d’altres coses però exemplifica perfectament.
06 d’agost 2004
Medinat Al-Zahara
L’esplendor que sura sobre les runes de l’obra que havia de ser la residència del califa més poderós corprèn els amants de les pedres velles com jo. Amb el sol al zenit mires cap a la medina i veus en la imaginació els brolladors que segurament hi van haver sobre les reconstruccions dubtoses (i bastant neoclàssiques) dels jardins d’allò que alguns agosarats en digueren la Córdoba vieja perquè havien oblidat de llegir els antics.
L’entrada, gratuïta però controlada, em provocà una de les sensacions curioses del viatge: l’estadística dels visitants. Andaluces, catalanes, españoles i extranjeros. I a més, per nombre, aquell dia guanyàvem els catalans.
23 de juliol 2004
Córdoba
Al pic del migdia l’únic lloc a on és pot sobreviure és a dins la Mezquita-Catedral com ecumènicament anomenen els cartells turístics. La immensitat del espai, trencat només pels altars catòlics que l’han apedaçada és una paràbola magnífica de la infinitud.
13 de juliol 2004
Canviar
Malgrat el que he dit, tots fem servir la nostra guia personal a la vida, feta de retalls de les guies a l’ús, promogudes pels que han pensat en lloc nostre en un moment o altre, i per trossos dels mapes que tenen els nostres pares. Algú molt agosarat proclama que s’ha fet la seva guia del no res i molts altres proclamen no seguir cap guia. Jo tant sols lamento no tenir-ne cap de perfecta i a voltes dubtar de la fiabilitat de les que tinc a ma. En definitiva, com deia algú, la gent amb experiència són com aquells jugadors que s’apunten les cartes, saben les que han sortit, però no les que sortiran.
07 de juliol 2004
Recomençar
08 d’abril 2004
Herois
05 d’abril 2004
Setmana santa
25 de febrer 2004
Plujim
03 de febrer 2004
Projectes
13 de gener 2004
La fugacitat
La primera constatació es que el món no és bucòlic. La realitat i la vida en general, malgrat els nostres privilegis és més dura del que estem disposats a acceptar i la malaltia existeix, no és només una misèria que veiem pel televisor, i a més no tot té solució, per esforç que hi esmercem.
La segona va ser descobrir que l'actuació de les persones no necessàriament es correspon a la seva capacitat intel·lectual ni física. Potser un dia desenvoluparé més això, per ara ho deixo tal com està.
Malgrat el meu optimisme, he de constatar que aquest any no ha començat de la millor manera. O potser el que ha passat es que tothom té els seus moments i el meu no es gaire compatible amb les contrarietats.
M'havia plantejat l'any com una arrencada ràpida de tot el que he anat embastant els darrers mesos, però com deien els clàssics, l'home proposa i Déu disposa, i malgrat que em nego a ser fatalista, m'he de resignar a adaptar-me a les necessitats.
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que ...
-
Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de ve...
-
La nit més curta de l'any, la festa del solstici, petards i fogueres allà on la prudència reglamentarista no n'hagi prohibit l'ú...