Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa manera que tot el que ens envolta no se n'està sortint. Però avui he trobat, finalment, una estona. Deixant coses a mig fer després d'haver hagut de sortir corrent per una emergència, naturalment.
Patim massa. Parteixo massa. Tot em passa per sobre.
I després et diuen que ets fort. No volem ser forts. Volem anar vivint sense patir gaire. Que tot sigui una mica més senzill. Després ja pensarem en coses grans... Com si hi hagués res més gran que pujar la canalla.
Et preguntes coses. Sovint d'un mandrós en diuen un bon home. Però hi ha moments que res no és important.
Bé, tinc coses a parlar i ho faré un moment o altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada