15 de maig 2019

El Bullie


Fins fa poc el to d'abusananos del PSC era subtil, tenia finezza de diu aquell. Però al darrer episodi de El procés, l'Imperi contraataca comença a estar trufat de matonisme barroer i gens dissimulat.

El PSC ha estat el partit de poder (i de calers) a Catalunya durant tota la segona transició malgrat que l'intrús del Pujol els guanyés la cadira simbòlica de la Casa dels Canonges. S'ho podien permetre. Però ara els quadres no absolutament fossilitzats se'ls han passat a la competència (majoritàriament a ERC però no només).

El darrer episodi (que a hores d'ara no sabem com acabarà) ha estat el numeret per convertir a EL CARDENAL en senador (i president del Senado -del reino-) i han apel·lat a la cortesia dels altres sense tenir la cortesia de no anunciar el càrrec que volen fer-li ocupar sense primer votar el traspàs. I, per un cop sense que serveixi de precedent, qui li ho havia de votar a ulls clucs sembla ser que s'ha quadrat.

En general, molts dels problemes que tenim a Catalunya venen d'aquesta reverència que fa perdonar totes les descortesies del PSC que s'ha comportat com si fossin els amos del tros seguint la tradició del marqués d'Aitona (rebent el mateix pagament que va rebre Guillem Ramon de Montcada el 1715, però la memòria no és el fort de la nostra gent).

Hi torno, no sé com acabarà. Però sí que sé que ja no estem per francesilles.
 

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...