El niu de l'esparver

Sí, tinc problemes per saber qui es presenta a les eleccions. Ni a la web de la Generalitat expressa per les eleccions locals , ni a la del ministerio que és la original i la dels convocants de les eleccions no han publicat de manera fàcil (ni de cap altra) qui és presenta a cada municipi. De fet per enterar-me’n he agut d’anar a les webs dels ajuntaments i intentar patejar-me el BOPB ( la web del BOPB sembla feta expressament per impedir que trobis allò que busques) i me n’he sortit amb la majoria dels que buscava, però em pregunto si els hagués costat gaire fer un esforç als responsables de les webs sobre el tema i publicar les candidatures de tots els municipis de Catalunya. Ara, no se de cap mitjà nacional que hagi fet la feina de recopilar les candidatures de tots els municipis, i penso que podria ser interessant fer-hi una mica de feina.

Si fem les coses malament, resulten malament. Això que pot semblar una tautologia sembla que els nostres polítics i creadors d'opinió (dir-ne intel·lectuals és tan agosarat que no m'atreveixo a fer-ne ús) no se n'han acabat d'assabentar. Si manca rigor a l'hora d'analitzar les coses acaben explotant a la cara de la gent. Durant el pujolisme molts dels pensadors de la pijo-esquerra propera al PSC a IC i als Ciutadans (quan encara es pensaven que si s'acabava el pujolisme es convertirien en els reis del mambo de la ma del PSC) van escampar brames com la dels mortadelos de la policia d'en Pujol. Ara sento que hi ha alguns prohoms de CiU que demanen el cap del conseller actual mentre es dediquen a amplificar els esgarrips dels okupes. Certament el conseller no ha estat gaire afortunat, però la relliscada més gran va ser el dia que va posar un ideòleg sense massa sentit de govern com a responsable polític, ara el problema és que si el treu no sabrà que fer-n

Va d’entrada que no estic d’acord al 100% amb el manifest perquè penso que és poc realista i, segurament, discutible filosòficament (amb què és pot fer negoci i de quina manera, és una discussió més de plantejament de negoci que purament tecnològica). El que no és discutible des de el meu punt de vista és la necessitat de neutralitat tecnològica i que els formats amb els que es treballi – essencialment l’administració, però l’empresa privada tampoc pot permetre’s ser autista en aquest aspecte – siguin coneguts i lliures, de tal manera que no quedis lligat a un únic proveïdor del software en el que emmagatzemes la informació i, si el proveïdor falla algú pugui recuperar la informació perquè sabem com està emmagatzemada. De tota manera manifestos com aquest son necessaris, si més no per començar a pensar i a plantejar-se que volem fer amb la tecnologia, per tant si voleu signar teniu la possibilitat de fer-ho.

M’ho va enxufar així, sense anestèsia. És un company amb el que hem parlat molt de política i de ciència (ell és de lletres, però és d’aquestes persones que s’interessen per la ciència i la tècnica més enllà del Muy Interesante) i m’utilitza com a font de validació de coneixements (pobre de mi, que no he entès la meitat de les coses que m’han explicat, i no per culpa dels mestres). El cas es que en descobrir que acostumo a anar a missa els diumenges es va desorientar, no sé massa si per causa de la seva religiositat escèptica –penso que tots som religiosos d’una manera o altra, hi hagi (creguem) o no (en) una figura divina- o simplement perquè troba paradoxal la meva defensa a ultrança del mètode científic per explicar el món i la meva creença en una transcendència més enllà dels nostres sentits. El cert és que penso que la religiositat fonamentalista, amb déu o sense, és un problema que encotilla la llibertat de l’home –en el supòsit que sigui realment lliure, si no ho es jo tampoc se

Penso que ja he comentat en alguna ocasió que el meu sentit de la independència és una mica relatiu, entre d’altres coses perquè hi ha companys de viatge que no em son especialment còmodes. De tota manera, per campanyes que no quedi, sobretot si no les promociona cap partit polític. Ara com ara em fa gràcia fer-me ressò d’algunes campanyes cíviques més enllà del dia a dia de la política institucional que, ara com ara, no és el meu camp i difícilment ho serà en un termini curt (un altre dia us explicaré perquè penso que per fer de polític professional o de filòsof s’han de tenir cinquanta anys viscuts i la vida raonablement resolta). Avui toca la campanya de la gent d’ estatpropi.cat . M’hi he adherit. La massa crítica sorgeix del dia a dia i de la normalitat sense massa estridències, però si no ho manifestem no sabem si hi som... I, a veure si em recordo de posar el cat (púdic i legal) al cantó de la matrícula.