El niu de l'esparver

Em desperto a primera hora. Inquiet i feliç. L'esperança i l'alegria del matí de Nadal. Seré nen una estona, mentre no es lleven els altres. Ja tindrem altres dies per fer balanç. Avui simplement il·lusió d'un matí que voldriem cert. Esperança d'un infant a Betlem.

Aquest matí, aprofitant que estic mig de vacances i que no tenia res urgent a fer, m'he escapat una estona a passejar per Collserola. Aquests dies fresquets, amb boires de conte de fades, són una de les meravelles de la vida. I el silenci. Sembla mentida que sense sortir pràcticament de la gran ciutat trobis silenci. Algun passejant com jo i algun ciclista despistat. Els de entre setmana solen ser més respectuosos. I solitaris. M'agraden les ombres dels solitaris, sobretot en dies de records melancòlics. Dies que la pipa té gust de caliquenyo i que deixes que s'apagui sola. Dies d'advent què semblen de quaresma.

Hi ha moments que marquen coses, i fer anys també. Estrenem dècada, si més no matemàticament. I hi entro amb ganes. Com que estreno dècada he fet una llista de propòsits, de coses que tinc ganes de fer i surt una cosa xul·la.    Espero que al fer-ne balanç en surti una rialla.