La modernitat és VOX
No, no ho he escrit per provocar. Ho penso fermament i sense fer el joc de manual d’història de bàsica que ens recorda que no estem a l’edat moderna si no a la contemporània (desconec si això ha canviat amb els nous temps acadèmics). La modernitat s’expressa gairebé sempre abruptament, xarbotant sense mesura. Mai no triomfa però. La inèrcia és això, inèrcia. I ara m’estic censurant una metàfora de física newtoniana perquè ja ens coneixem i les metàfores les carrega el dimoni. Diumenge sentirem grans escarafalls amb els seus resultats de la mateixa manera que hem sentit exclamacions de sorpresa per la reconversió a El Alcázar del museu de la ciència de València (modernitat, sempre modernitat). No us deixeu enredar per les formes abruptes i aparentment antigues que gasten. Mireu l’ús que fan de les xarxes socials, mireu el missatge de força que traspuen que sembla un espectre del manifest futurista. És el contrapunt al discurs bla i sense ànima que ens ven la burocràcia europea i la