Torna a ser allò de la litúrgia, però que voleu que us digui, ni me'n se estar ni tinc cap ganes de fer-ho. El pas de l'any, en el format que més ens agradi o en el que ens força la cultura que ens ha tocat viure, és un bon moment per aturar-nos i, entre copa i copa de cava, o de xampany si ens el podem permetre i som prou esnobs o tenim prou paladar per notar la diferència, fer un balanç del que hem viscut i plantejant-nos què volem fer el proper any. I penso en actituds més que en fites, encara que d'aquestes darreres també n'hi ha alguna que em ve al cap , perquè la vida, malgrat ens vulguin fer creure una altra cosa, no es pot planificar.
De la planificació de la vida ja en parlaré en un altre moment, és un tema que em neguiteja massa per parlar-ne avui que estem al final de la litúrgia del trànsit de l'any. Volia parlar de les actituds i se'm fa difícil parlar-ne sense fer moralina, perquè les actituds i els valors sovint es confonen i sens dubte unes són conseqüència dels altres... O potser sí que hi ha dubte, hi ha qui afirma que les actituds són mètodes, hi ha qui diu que també ho són els valors.
La veritat és que a hores d'ara tendeixo a pensar que són adaptacions al medi.
