Avui hem celebrat rams sota teulada. I no plou.
Ha estat un dia estrany. Les coses que van passant amb qui dia passa any empeny sembla que han ressorgit avui.
Segurament estic caient en allò que tant critico de fer pornografia sentimental... o vital.
En tot cas estic bastant bloquejat. Tinc la sort de tenir un tarannà optimista i acostumo a menystenir les garrotades que va fotent la vida. No, no és la falsa resignació cristiana que tanta burla ha recollit. És, simplement, allò de pensar "si té remei per què et preocupes. Si no en té per què et preocupes."
En fi, que fent vida sota teulada ens en sortirem d'una manera o altra.
