Cultura Lliure

Endevinar per on anirà la cultura és difícil, per dir-ho d'alguna manera. De tota manera és interessant reflexionar sobre la cultura lliure, la traducció a la nostra llengua del llibre la podem trobar a culturalliure.org, que es una iniciativa interessant, malgrat que m'hi sobri la propaganda de la Generalitat, perquè penso que aquestes iniciatives han d'estar deslligades dels governs (igual que han de ser autònomes de les empreses).
De tota manera, benvingudes siguin aquestes traduccions.

El Carmel com a excusa

Diuen que les desgràcies no venen mai soles. Sempre he pensat que les desgràcies no són objectives si no que som més o menys sensibles segons el que estem vivint, o potser no i és la lluna que influeix sobre les coses que passen. Estava sentint noticies sobre la moguda del metro del Carmel (Barcelona) i pensant en els records que tinc d’aquell barri. No tinc la més remota idea de que ha past realment, i segurament la majoria de gent que està pontificant sobre el tema tampoc la té. De tota manera tinc la impressió que ens estan prenent el pèl. Però no volia parlar d’això, el que fa dies que em volta pel cap es la fugacitat de les possessions. Ve a tomb d’això, del que va passar a Tarragona o de les desgràcies del tsunami. Pensava també en l’afició de les avies a tenir per tot fotografies, es a dir records que no s’emmagatzemen només al cervell o de la necessitat que tenim alguns d’anar a voltar pels lloc màgics de la nostra infantesa i del mal que ens fan els canvis naturals sobre aquests espais, imagineu que passa si hem de fugir de casa sense poder endur-nos allò que acompanya la nostra vida.

Carnestoltes

Estic sentint ara per la ràdio comentaris sobre numerets al voltant de diversos cartells de carnaval, sobre censures, sobre burles a l’església catòlica i un grup feminista que protestava perquè no se a on volien fer un cartell que no era estrictament respectuós amb la dignitat de les dones. Sincerament, a voltes penso que cada dia som més puritans. El carnaval se suposa que és el moment en que ens és permès fer mofa d’allò què és sagrat, sigui la dignitat de la religió o dels valors que ara estan més en auge... Però es clar, si el carnestoltes el paga l’ajuntament, no pagarà que facin mofa d’ells.

Moderadors

A vegades tinc dubtes sobre la continuïtat dels projectes amb els que col·laboro. Un dubte que m’ataca sovint és la viabilitat del sistema d’acadèmia a l’hora d’acceptar contribucions a les comunitats virtuals. L’exemple més clar que em ve al cap és el que passa darrerament a barrapunto amb actuacions de qui té la facultat de moderar en un moment concret i que per raons no gaire comprensibles titllen a tots els opinadors de trolls o provocadors. És un fet que els veterans hem patit en llistes de correu i els més veterans van patir a les News. De fet corrien per la xarxa històries sobre el cicle de vida de les llistes de correu i segurament algú deu haver fet un treball comentant aquestes coses, ara no tinc ni temps ni ganes per buscar-los però el meu record del que va passar en altres temps en algunes llistes de correu no moderades (entenguem-nos, model acadèmia i no monestir) que em recorden excessivament al que passa en aquests fòrums així que comencen a ser una mica plurals. Un altre dia potser hi entraré més a fons.