Un cop superades les vacances, alguna visita de més al metge i altres francesilles que no vénen al cas, tornem a la rutina. Una rutina nova, perquè aquest estiu han passat bastantes coses importants i no hi ha gaires coses què siguin com abans de l'estiu.
Queden moltes coses per comentar, algunes transcendents i d'altres què semblen fonamentals i no ho són. Tot plegat sembla que corri més del què realment corre.
El ritme de la vida és el que és, i per molt que un tingui ganes de pujar corrent a la pica d'estats sempre és millor pujar a un bon ritme sense córrer.
Ja fa dies que vaig sortir del cercle de l'infern què Dante reserva als indiferents, i no perquè m'hagi radicalitzat, simplement perquè he arribat a l'edat que permet estar segur del que has viscut.
Això sí, sense discutir rucades, no cal consumir energies en feines estèrils però una bona foto paga una marrada.
