Enfilant el retorn
Poc a poc i sense gaire presa, com un riu esllanguint-se per Castella, la vida torna a la normalitat. Si en podem dir normalitat aquest ritme sincopat que arrossego. Dies bons i dies dolents però tots dintre la normalitat estadística. Alguna anormalitat de tant en tant, poca cosa perquè a tot hi posem sordina. I per fi sembla que la boira s'acaba. Desenterraré articles i projectes. No perquè tingui més temps, simplement perquè per viure s'ha de voler respirar. I ja m'ho perdonareu: discutiré poc. No en tinc ganes i fa massa calor.