Sempre m'ha agradat l'estona que el dia encara no ha despuntat on només s'hi mouen els primers matiners i espectres de la nit passada.
La ciutat es desdibuixa mentre esperem que tot arrenqui llepant la claror dels fanals que ja s'apaguen. A voltes ja apagats del tot.
En aquests espais desdibuixats poc a poc hi anem construint pensaments encara mandrosos, poc clars, poc sòlids, com les parets que s'escorren llepades per l'albada. Tot plegat imatges d'alguna cosa que desperta però que no acaba de ser. Encara.
