21 de juny 2018
Adéu siau
Vam quedar en un bar una tarda de primavera.
Ella duia un vestit verd vaporós.
Potser era blau.
Feia dies que les coses no anaven a l'hora.
Mai van a l'hora quan l'objectiu és dispar.
Vam seguir el ritual de sempre.
Tots dos esperàvem el no de l'altre.
No arribava.
No va arribar fins que algú va plantejar què fer la setmana següent.
I tot va acabar com havia començat: amb passió i sense escarafalls.
L'adolescència eterna va seguir on era.
L'altre va créixer una mica.
No gaire.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que &q...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...