Callen com senyores que fumen
Ni veuen ni miren, repeteixen lemes
Ella no m'acompanya, vaig sol
Ni nou ni vells, foscos temes
Silencis sords ens embolcallen
Ni fosc ni clar, ombra de penes
(Hi ha un vers robat, és just recordar-ho)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Jo i la família
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Una de les coses més esgotadores que estem vivint són debats recurrents sobre pocasoltades formals sense cap interès real. Forma part del di...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...