Callen com senyores que fumen
Ni veuen ni miren, repeteixen lemes
Ella no m'acompanya, vaig sol
Ni nou ni vells, foscos temes
Silencis sords ens embolcallen
Ni fosc ni clar, ombra de penes
(Hi ha un vers robat, és just recordar-ho)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Suposo que ja toca
Vaig voler començar una cosa però per variar la realitat m'ha passat per sobre. És evident que no me n'estic sortint de la mateixa m...
-
Quan tens canalla que no és dins de la normalitat estadística la corrent que arrossega el dia a dia de l’estructura administrativa que ni ta...
-
Sí. Avui m'han dit franquista. M'havien adjectivat de moltes maneres, però avui algú m'ha dit franquista perquè li he dit que &q...
-
Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...