El niu de l'esparver

M'han fet arribar aquest article sobre la grip nova . No tinc ni idea de com funciona tot aquest món dels medicaments i de la medicina. De fet fa molts dies que tinc a mig escriure un article sobre el tema, sobre els sacerdots infal·libles investits per la OMS i no me n'he sortit. No me n'he sortit perquè les conclusions a les que arribo em semblen irresponsables, però això ho escriu algú que coneix el tema i no tinc cap raó per pensar que hi hagi interessos estranys ni dades falses a l'article i, ara com ara, no tinc accés als articles científics que es citen. Per tant, ho dono per bo, sobretot perquè encaixa amb coses que penso. Jo vaig rebre una educació un pèl peculiar i vaig aprendre a posar en dubte l'autoritat del que em crec i del que no em crec. El problema que tinc ara és que algunes autoritats han perdut la autoritat i em veig obligat a dubtar de coses que preferiria no dubtar. Se suposa que la educació havia de servir per que els sacerdots no ens dugues

Sembla una anècdota, però els de l'Institut Ramon Llull no han estat capaços d'instal·lar el Firefox en català als seus ordinadors interactius a la biennal de Venècia . Tinc una mena de sensació estranya amb les nostres institucions, és com una mena de regust rònec de deixadesa i de manca d'ambició. Ens passem la vida queixant-nos del peatge de ser una cultura minoritzada pressionada per una cultura molt potent i per una de les llengües més extenses del món, però no som capaços d'entendre la necessitat de configurar els nostres navegadors en català o de, en igualtat de condicions, triar la versió catalana de les eines que són futur. Ni les institucions, ni nosaltres individualment, som capaços de fer els petits esforços que calen per identificar-nos com a catalanoparlants al navegar i que són nimis al cantó d'altres esforços en els quals som militants combatents. Podem jugar a fer referèndums, o plantar-nos de veritat, però si ho fem sense llengua o sense qualitat

Una camisa vieja va defensar que l'ajuntament d'Arenys de Munt no pot avocar recursos a permetre que els seus ciutadans opinin sobre com s'ha de governar Catalunya. Uns quants camisas nuevas pujaran a Arenys de Munt a estovar als ciutadans pacífics. Probablement alguns descamisats intentaran acabar de rebentar-ho tot i aconseguiran que la democràcia i Catalunya semblin agressors. Potser no, però entre cervells emboirats de fum risible, el nostre president dient que fer referèndums dóna ales a les camises blaves i l'ordre públic dirigit per l'il·luminat d'en Saura i el sinistre Boada no em donen esperances contràries. No sé si l'acte servirà per res positiu, però el que es segur es que ha servit per tornar a repetir que la qualitat democràtica del regne no és gaire elevada. Però, nosaltres sabrem estar a l'alçada? La bandera ve de http://www.wargames.cat/Dwnload/Vex/

Sembla un títol de pel·lícula de sèrie B. De fet tenim una gran passió per la sèrie B. A vegades penso que quan en Tarradellas parlava de no fer el ridícul és referia a això i per això es va fer representar una arribada d'art i assaig. L'art i assaig pot ser insofrible, però mai és ridícul. De planxat de camises ja en parlaré diumenge, l'esperpent i l'astracanada no fa per dies grans. Tampoc tinc gaires ganes de parlar d'història, el cagaduptisme que portà a la guerra és, si més no, curiós i preferiria parlar-ne amb més profunditat un cop hagi aclarit el què. Però si que em ve molt de gust parlar del xou del parc de la Ciutadella. No sé si com deia aquell nos pierde la estética , segurament sí, però no sé de cap altre país que hagi convertit el símbol de la seva humiliació en seu del parlament i lloc per fer l'acte d'afirmació de la seva diada. Coherent amb la tria del dia, però. Malgrat tot la desfilada de mossos i el xou multi-culti mediterrani que hi fem