El niu de l'esparver

Avui us ha nascut un salvador Ahir el veí artista i savi no s'havia afaitat. Diu que el Nadal no li diu res, ho diu. La parella d'indigents, segurament centreeuropeus, que hi ha al barri han fet un arbre de Nadal. Portàtil, petit. Ell s'ha tallat el cabell. Sobreviuen sense somriure mentre llegeixen un diari. Avui fa sol. Fa més Nadal que la boira. No tingueu por digué l'Àngel i ens hem passat segles fent apologia de la por. Ella em va acompanyar a la missa del gall (una nena pregunta, on és el gall?). Ella m'estima. El nostre primer Nadal casats. Ara a la ronda de compromisos. Però la litúrgia és innecessària. Bon Nadal

El fred ho mata tot, fins i tot la mala llet que porto acumulada. Aquest any no he tingut massa temps per adonar-me que s'apropa el Nadal. Però el fred ho alenteix tot, l'esperit i el cos. I m'agrada. Aquest cap de setmana he recuperat la felicitat. Sóc un optimista natural, però si vaig ràpid sóc un barrufet rondinaire i la feina surt mal feta. No sóc gaire reflexiu, però m'agrada pensar. I el fred m'ha fet estar tancat a casa estripant papers, donant-me temps per pensar. Això fa que les idees s'ordenin i que vegi que les coses no estan tan fotudes com la velocitat fa que sembli que ho estan. La setmana vinent serà ràpida, però després vénen vacances, curtes, amb coses per fer, però amb la serenitat de saber que la vida pot ser teva, si vols.

Aquests dies estic més callat que de costum perquè, entre d’altres, coses estic recorrent el Regne d’Espanya per feina. Per sort no he de vendre res, aquesta feina ja la va fer algú altre en un altre moment. Per sort els clients són agradables i col·laboradors (segurament és el gremi, però potser també és que la necessitat fa miracles). Però allò és un altre planeta. I no ho dic perquè hagi vist estanqueres enganxades als monitors (no he vist cap senyera enganxada a un monitor de cap empresa del país). Ni tant sols perquè la radio sembli el sermonari d’un predicador que esmorza fel (de la tele val més no parlar-ne). Però és un altre planeta perquè viuen en un món paral·lel. O potser som nosaltres que vivim a un món paral·lel. De tota manera he de dir que Castella malgrat el fred, m’agrada. I el dia que comencin a entendre que hi ha món més enllà de Madrid ja podem començar a arremangar-nos. Ja aquí em queden moltes coses al tinter i no sé si parlar-ne. Passen coses i el to de fons és d

Llegint aquí i allà, escoltant i pensant, començo a pensar que dissabte va passar alguna cosa més enllà de l’expressió de l’emprenyamenta general. Massa gent s’està posant nerviosa. Prou gent? No ho sé. Hi ha nervis a les grans maquinàries i sobreactuació dels senglars habituals. Recordem la màgia dels noms. Ferran fou el rei que pactà amb Castella i després intentà fugir-ne mitjantzant la viagra del seu temps. Joanet, tanta misèria no pot ser bona ni tant sols per la línia. Darrerament m’estan sortint telegrames i no articles. Segurament deu ser perquè les idees que omplen l’ambient no son prou concretes. És l’ambient que m’agrada, les certeses immutables i els dogmes m’emprenyen i m’aclaparen. De tota manera l’instint em diu que ens la juguem. Al país segur. Cal humor per jugar, si no és pura ludopatia. En Cardús deia l’altre dia que des de l’emprenyamenta no construirem res. Estic d’acord amb ell. Des del mesellisme tampoc.