Un capvespre
Ahir al capvespre vam tornar cap a casa esgotats després d'anar a veure qui tenia el nas més llarg a la cosa aquesta de la diada (nacional o no segons a qui votis). Com que vivim al rovell de l'ou dels actes (institucionals, cívics i incívics) hi vam passar al matí i a la tarda. Primer de tot felicitar als llibreters que van sobreviure a la torradora del matí, ni a la platja he passat tanta calor. Després les curiositats: Veure estelades de les grogues al coll de converses en castellà segueix sorprenent-me. Som un país estrany, molt estrany. Aquest any he vist més banderes als balcons. Signe defensiu o ofensiu? No ho se, mobilitzant segur. A la fira del passeig Lluís Companys m'hi he atabalat una mica: molta gent i bastants freaks. Però vaig tornar a sentir un país viu. estrany, però viu.