El niu de l'esparver

De les generacions passades no en queda cap record,      ni en quedarà cap de les futures;      el seu record s’haurà esvaït      entre els qui vindran després. Sembla que tot el que va passant és la transcendència absoluta i que tot són novetats mai viscudes. Però alguns som una mica vells ja.  I tenim memòria.  Segurament no prou memòria per recordar detalls i gents però prou memòria per recordar coses aparentment poc importants que van ser menystingudes per les patums del moment.  Les patums oficials i les patums alternatives no en van fer gaire cas, ho van tractar d'estèril. Perquè som un país de capelletes i d'enveges. Perquè qualsevol canvi representa trencar la pau de l'estany que tant blasmem.  Però ningú vol perdre el seu paper, sigui de rei o de profeta. Una bona anomenada és millor que un bon perfum,       i el dia de la mort, millor que el del naixement.

Fins i tot a Barcelona se senten ocells. Els dies comencen d'hora, com les gallines i els antics. Fa massa calor per viure al migdia. Això vol ser un diari, però com deia aquell: Només les nenes bones escriuen diaris. Qui ho va escriure té un visió molt tova de la bondat. A mesura que em faig vell sóc més comprensiu amb les coses de cadascú... i menys amb les collonades. Qui ho pugui entendre que ho entengui.