La pàgina de l'oblit

De les generacions passades no en queda cap record,
     ni en quedarà cap de les futures;
     el seu record s’haurà esvaït
     entre els qui vindran després.

Sembla que tot el que va passant és la transcendència absoluta i que tot són novetats mai viscudes. Però alguns som una mica vells ja. 

I tenim memòria. 

Segurament no prou memòria per recordar detalls i gents però prou memòria per recordar coses aparentment poc importants que van ser menystingudes per les patums del moment. 

Les patums oficials i les patums alternatives no en van fer gaire cas, ho van tractar d'estèril. Perquè som un país de capelletes i d'enveges. Perquè qualsevol canvi representa trencar la pau de l'estany que tant blasmem. 

Però ningú vol perdre el seu paper, sigui de rei o de profeta.

Una bona anomenada és millor que un bon perfum, 
     i el dia de la mort, millor que el del naixement.

Records de matinada

Fins i tot a Barcelona se senten ocells.
Els dies comencen d'hora, com les gallines i els antics. Fa massa calor per viure al migdia.

Això vol ser un diari, però com deia aquell: Només les nenes bones escriuen diaris.
Qui ho va escriure té un visió molt tova de la bondat.

A mesura que em faig vell sóc més comprensiu amb les coses de cadascú... i menys amb les collonades.
Qui ho pugui entendre que ho entengui.