El niu de l'esparver

Quan l’humanitat occidental va descobrir que la ciència i la fantàstica tecnologia servia per alguna cosa i vam decidir reconstruir la nostra civilització sobre aquest paradigma vam trobar-nos amb un problema de difícil solució, amb que mourem això? Es a dir, amb el problema de la font d’energia. Al segle XVIII qui descobrís la màquina de moviment continu s’havia de fer molt ric, i va ser una gran font d’estafes. M’ha arribat una notícia que llegida directament sembla treta d’un diari del segle XIX. Un desafiament científic (pseudo pels que donem alguna validesa a la primera llei de la termodinàmica i llegim literalment la nota de premsa) d’aquest caire no sembla propi d’aquests temps. M’he mirat el web de l’empresa que diu haver obtingut energia lliure (sospito que la traducció és bastant desafortunada i no conec prou les teories i els plantejaments del senyor Gibbs i no se donar-vos una millor traducció acceptada acadèmicament) i m'he quedat bastant esparverat. Suposo que riur

Darrerament he tingut algunes converses bastant apassionades (i apassionants) sobre les màquines i el futur de la humanitat. No sé si és cert que Asimov ja ho va dir tot sobre el tema (qui diu Asimov diu tota la colla d’escriptors de ciència ficció futurible, sector optimista o sector pessimista) però repassant la biografia d’Asimov i els enllaços que surten a la cerca em trobo que molts dels temes que han sortit a la conversa és repeteixen també a les cerques. Fa temps que tinc la teoria, segurament absurda, que els pensaments no són espontanis, es van forjant en petites converses i en lectures poc relacionades i acaben prenent cos en persones diferents pensaments similars gràcies a aquests processos. Segurament els que estàvem a la conversa havíem llegit coses llibres que parlen d’aquests temes, malgrat tot jo penso que les màquines redemptores perfecta i racionalment planificades són l’actualització moderna del mite hebreu del golem (el doctor Frankestein seria el fabricant de gole