Entrades

El trumpisme o on ens vam equivocar

 Fa molt temps que dic que estem fent un occident per a postdocs sense fills. Sé que és una obsessió meva (en tinc moltes d'obsessions i van sortint quant surten). Ara ens escandalitzem perquè al país que sembla el far d'occident no vota als ideòlegs del món urbà de postdocs sense fills tant com voldríem i  vota (encara que no guanyi -a hores d'ara encara no ho sabem-) un ninot de l'espectacle (que ja va guanyar un cop) per governar. Però sabeu que passa: els postdocs sense fills, benpensants i amb preocupacions de nen de casa bona són minoria arreu. Ho hem vestit de grans lluites per la humanitat oblidant què el que mou a la persona és la persona i la seva tribu (família extensa amb sort). La resta és poesia. I segurament el vell establishment ha tornat a guanyar perquè ningú es pot permetre que els míssils nuclears estiguin en mans d'un maverik. Però el monstre ha sortit del niu. I l'ha creat el món universitari benpensant. Perquè el monstre no dona solucions,

Projectes i altres sinofos

Porto uns quants dies bojos gràcies a que la realitat ens ha passat a tots per sobre com un tsunami dels de debò. Tinc una llista de coses al "to do" llarguíssima, una quantitat de decisions per prendre que no són broma i  aquella sensació que si no fos pel covid dels nassos ara seria un dels moments més brillants de la meva vida. Autoengany, com tot. Perquè les coses s'acumulen pel de sempre i no desenredarem la troca fins d'aquí molt temps. Ja heu vist que he relaxat una mica el blog, tot i que vaig escrivint. Els hàbits tampoc donen gaire de sí.

Temps foscos

No és ni el canvi d'hora ni el confinament estrany aquest què patim. No és ni tant sols l'amenaça reiterada del canvi climàtic. Tampoc no és la crisi econòmica, moral i cultural què treu el nas darrere de les ombres del covid. Ve una nova foscor barroca, temps de dimonis i puritanismes. Temps de senyors feudals i de por.  I ve tot això perquè tenim por. Tenim por d'anar enrere. Tenim por de no saber viure els signes dels temps. El puritanisme sempre és ombra de la por.  Por d'afrontar canvis. Por de les diferències. Por de que les coses demà no siguin com eren ahir. Por de ser estranys en un món nou. I busquem seguretats. Busquem autoritarisme desorientats. Busquem referents que no tenim perquè els referents van més a poc a poc que el món. Ara recarregarem les formes i dibuixarem monstres. Ens hi farem mal. Gairebé segur. No sé com anirà tot plegat, però entre una cosa i altra espero uns anys bastant durs.

Extraescolars

Em té molt fascinat aquest tancament de les activitats extraescolars (que no de les competicions escolars a les que si que els veig certa lògica que tanquin). Sembla ben bé que tanquem tot el que no es controla directament des de l'administració.  L'escola republicana francesa que hem pres com a model és una entitat religiosa (sense deus) destinada a formar bons ciutadans mentre les les extraescolars és el petit espai de llibertat que l'estat encara no ens ha pogut robar en la formació dels nostres fills. Em parlen de bombolles: les bombolles les trencaran als parcs al sortir de l'escola però les extraescolars són bombolles superposades i gairebé sempre més petites que la bombolla escolar. Però tanquem les petites perquè no ens podem permetre perdre la fe en la república marca moral de la nostra vida. Em repeteixo, si tanques tanca-ho tot. No facis aquests híbrids bastards. O ens traiem la tonteria estatalista de sobre o ens hi farem mal.   

Ahir no vaig tenir temps

Ahir em va vèncer la vida i no vaig tenir temps d'escriure res. No preparo aquest blog amb anticipació i desprès passa el que passa. La vida té moltes coses, la majoria maques i poc a poc ens va vencent el temps (i segurament la felicitat, perquè jo sóc optimista irreformable). Però seguirem amb això al peu del canó. Encara que només siguin notes breus.

Preconfinats

He estat a poc d'escriure precuinats però m'he retingut. No tinc ni idea què demanaria als tècnics si fos responsable d'alguna cosa (per sort per tothom no sóc responsable de gaires coses, dels meus fills i encara) el què sí què sé és que m'estaria calladet fins que sabés què preguntar. Diu què Sant Benet a la Regla deixa anar que si l'abat és bo no cal regla i que si és dolent no serveix de res (si no e vero e ben trobato). Em temo que el millor que tenim fa de porquer.

Diumenge, primer dia de la setmana.

Les setmanes a la civilització comencen en diumenge perquè o és el dia de després del descans o és el dia més important de la setmana. I així tenim forces pel què vindrà després. Perdoneu el sincretisme però és així. L'encarem amb una roda de premsa d'interior: que es mullin els kumbaryens. Gairebé diria que em fa menys por que si hi haguessin sortit les autoritats sanitàries. Per cert, Pedrogan faria més goig amb unifome de capità general.