dimarts, 16 de novembre de 2004

Referències

És prou estrany el que està passant al nostre país i, em temo, al món occidental en general. Sense menystenir el que pugui estar passant en altres àmbits que no conec, a occident hem decidit canviar els nostres models de referència i no tenim massa clar cap a on anem. Els períodes en que passen aquestes coses són sempre turbulents, però per ara no hem tingut cap revolta clàssica al voltant d’aquesta nova transmutació de valors. A vegades penso que ens fan falta referents de com han variat les coses durant el segle passat, hi ha veritats que ja no funcionen però encara seguim mantenint-les com a dogmes de fe i construïm els nostres sistemes de valors sobre unes estructures culturals que ja no funcionen perquè ja ningú no se les creu.
Els de la meva generació hem tingut nul·la formació clàssica (desconeixem absolutament els mites clàssics tot i haver fet història durant tots els cursos de l’educació obligatòria) i una molt reduïda formació cultural cristiana (fins i tot els qui han anat a escoles confessionals), i ja no parlo de cultures alienes al país (se que dir-ne alienes no es multicultural i no se quantes coses més, però a vegades la correcció política ens fa parlar amb eufemismes que no permeten apropar-se al que volem definir).
A occident ens hem quedat sense història, i ja no parlo de la història del país que això és una cosa més acadèmica, i la majoria de coses que fem, les fem partint de zero, com si no hagués passat res i la majoria de cops sense saber de que parlem.
Hem quedo com a exemple amb un article de l’AVUI d’ahir que parla d’altres coses però exemplifica perfectament.