12 de febrer 2007

De teories i tonteries

Què estem fent un món pseudoracional i purità a hores d’ara no en tinc cap dubte. Queda algun resistent, però pocs.

Els defensors del escepticisme, si estan ben informats solen ser puritans: la resposta racional a un problema sempre ha de ser única, per discutible que sigui. I disfressen de racionalitat la imposició de les seves veritats.

Els defensors de la ciència caiem massa sovint en la degradació del concepte teoria i s’emboliquen en conceptes imprecisos en articles de divulgació per combatre aberracions que volen fer passar per teoria científica coses que no tenen força ni d’hipòtesi ni de conjectura.

Però això a banda, amb la mort de la metafísica, desconec si enunciada per algú, estem patint l’invasió de la pseudofísica. Fins fa ben poc ningú mitjanament informat feia cas a les pesudoteories que volen fer passar per ciència coses que cauen en el camp de la metafísica potser perquè gràcies a alguns que s’han fet dir divulgadors de la ciència em atribuït característiques màgiques a la ciència igual que s’havien atribuït a les religions.

Sé perfectament que és un tema incòmode. Et proclamis creient en algun sistema diví o proclamis que la condició d’existència està en la seva observabilitat sempre pots arribar a bastir un sistema raonable encara que no sempre racional, per molt que hi hagi qui prefereixi passar-hi per sobre. Els fets demostren que cap de les dues coses és condició necessària ni suficient.

Però tot plegat té moltes implicacions curioses, però no sé si el puritanisme és causa o conseqüència del pessimisme però va bastant relacionat.

Jo i la família

Com que això no ho llegeix ningú en puc parlar. Duc molt malament la relació amb el món i singularment amb la família perquè al meu cap tot ...