dijous, 14 de febrer de 2008

Societat preventiva

Després de molt temps fent crítica despietada a la pietosa guerra preventiva d'en Bush jr., avui els sindicats del món educatiu convoquen una vaga preventiva (tots no, hi ha alguna excepció). La convocatòria és, naturalment, un èxit.

El terreny és adobat i els mestres, després de renegar dels sindicats, la fan. En defensa de la seva seguretat (a tots ens maregen els canvis, sobretot si no sabem ben bé per on van) i en defensa de la seva dignitat. La dignitat és més important del que sembla i entre tots plegats estem abocant als professionals altament especialitzats al quixotisme per la dignitat.

Parlen d'escola pública i de por a la privatització, com si la titularitat de l'escola fos garantia de res més que del seu lloc de treball (i ni així, però no costa gaire mantenir la faula). Jo sempre m'he cregut més allò d'una escola de qualitat i gratuïta per tothom que no pas una escola de titularitat pública. Però el debat no és aquest, això només és l'arma per somoure els ressorts més ideologitzats.

Si ens hi fixem una mica, els mateixos sindicats generalistes que criticaven amb duresa la vaga de metges de dimarts per corporativista (i passaven de puntetes per la de conductors d'autobús que pot acabar-los costant les eleccions sindicals a TMB) s'han apuntat a una vaga promoguda per un sindicat díscol (l'únic que no va signar el pacte nacional per l'educació) i altament corporativista. Tan corporativista que pretén que la llei d'educació l'han de fer ells i no el parlament. Si més no curiós.

Ben mirat som una societat preventiva. Però no sabem massa de què ens hem de prevenir.