diumenge, 28 de desembre de 2008

Potser caldrà dir que vam deixar de ser innocents

Fa dies que no tinc humor per escriure.

Fa dies que intento fer una postal de Nadal.

Fa dies que espero coherència.

Fa dies que vaig deixar de ser innocent.

Ahir queien bombes a Terra Santa.

Abans d'ahir també, aquelles van ser oblidades, les llencen contra els dolents.

Avui despertem amb malsons de culpable.

Manifestem la fúria fent veure que som innocents.

Manifestem veritats de part excelsa.

Manifestem fasos records de falses banderes.

Altrament mai no en parlarem.

Fa dies que vaig deixar de ser innocent.

Fa dies vaig perdre esperança.

Fa dies que espero la pasqua.

Fa dies que sé que escriuré.

dilluns, 1 de desembre de 2008

Un bar de disseny

Si no hagués estat per la pluja hagués pensat que entrava en un bar de disseny d'aquest que es van posar de moda a Barcelona fa més de deu anys. Freds, foscos i amb música d'ascensor.

La gent s'hi arrossegava. Era el carrer Tallers a l'hora de sopar un dia de cada dia amb els llums de Nadal (és un dir) encesos. Els han millorat, els que hi ha a la foto són de l'any passat (i no són del carrer Tallers). Hi han posat dues bombetes blanques que s'encenen amb intermitències i que ajuden a donar un magnífic aspecte de jardí romàntic decadent.

No sé si la decadència és del Nadal o és de la ciutat. O d'ambdues coses, ves a saber. Aquest país es va llepant les ferides poc a poc. Sense pietat i sense sentit. La nostra civilització va furgant en la seva misèria sense pietat i sense sentit, ni tant sols es revolta d'una manera absurda contra la seva pròpia decadència (el món occidental en general i la ciutat de Barcelona en particular).

Som fills d'un temps i d'una civilització que s'esgota per excés d'èxit (si fa no fa és el mateix que dir-ne excés de diners). Això ens inclou als occidentals (cristians, ateus o jueus) i als àrabs. Som la mateixa civilització malgrat vulguem no creure'ns-ho, ja no parlo d'atrevir-nos a pensar-ho.

La foto és de guillemcarbonell.cat