dijous, 27 de setembre de 2012

Eleccions constituents?

Bé, ja ho tenim aquí.

El Molt Honorable President senyor Artur Mas diu que convocarà eleccions el 25 de Novembre d'aquest any. Sembla que les eleccions tenen un objectiu clar: Aclarir si els catalans volem ser independents. O potser aclarir si ens volem autodeterminar tot votant en un referèndum (o una consulta o ...).

En tot cas tot això va molt més enllà que qualsevol altre a anat els darrers quaranta anys.

Fins aquí els fets.

Les paraules van molt més enllà i sovint és difícil estar fora del soroll que envolta tot plegat. Ahir veient al sempre interessant Carlos Girauta amb les venes del coll apunt de rebentar a can Cuní (mentre defensava una mentida, quan es parla de llengua aquest home perd la capacitat de comprensió lectora) vaig pensar que potser sí que aquesta vegada les paraules i els fets aniran pel mateix camí.

He seguit a estones el debat de política general, i no m'he excitat gaire (no vaig sentir al ciudadano i doma Alicia està dintre d'uns decorats d'en Dalí, no toca vores). Em faig algunes preguntes, alguna de recurrent: Al carrer Nicaragua no tenen ningú més solvent per presidir el grup? A ERC no sabien que calia sortir a la roda de premsa al parlament després del discurs del MHP?

Deixem-ho córrer. Però la política parlamentària està feta de petits detalls, de formes. Malgrat que els vents de l'altiplà repeteixen allò de que ens perd l'estètica sovint les formes i les litúrgies les xafem amb focs de camp.

Però les paraules del MHP senyor Mas han estat, a estones, d'alta dignitat institucional. En contra del que pensàvem molts controla molt bé els tempos, no sé si controla tant bé les respostes dels rivals. Però uns dies abans de la manifestació de la diada els seu equip va començar a marcar el camí que ens ha conduït a aquesta convocatòria electoral.

Ja veurem com acaba, però ho seguiré amb atenció aquí al bloc.

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I jo, com sempre, seguiré el teu seguiment al bloc.
Crec que a hores d'ara sí que ja ens n'adonem tots plegats que vivim, i el més important, protagonitzem, una evolució històrica de primer ordre.
Comparteixo la qualificació de "sempre interessant" que atorgues a Carlos Girauta.

esparver ha dit...

Espero no decebre.
Jo no tinc tant clar que s'hagi accelerat la història, però per primer cop tinc la sensació que alguna cosa es mou.