Adéu siau


Vam quedar en un bar una tarda de primavera.
Ella duia un vestit verd vaporós.
Potser era blau.

Feia dies que les coses no anaven a l'hora.
Mai van a l'hora quan l'objectiu és dispar.

Vam seguir el ritual de sempre.
Tots dos esperàvem el no de l'altre.

No arribava.

No va arribar fins que algú va plantejar què fer la setmana següent.
I tot va acabar com havia començat: amb passió i sense escarafalls.

L'adolescència eterna va seguir on era.

L'altre va créixer una mica.
No gaire.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Codi consulta

La família

El Bullie