Revisió de vida
Quan la pressió dels prescriptors oficials xoca amb la teva vida pots revoltar-t’hi o fer com Montaigne i tancar-te al teu cau i filosofar sobre la vida i la mort. El problema ve quan no tens ni els duros ni la llibertat d’un diletant. De fet el problema ve quan no saps gaire en quin lloc t’ha deixat la vida. Sí, parlo de mi. Sempre parlem de nosaltres. Res és res més enllà de nosaltres. Malgrat tot. Ahir escoltava el sermó fals de la gran broma d’un dels nostres místics actuals i pensava que hauria de fer una gran broma com aquella a la vida i a en Morth. Una cosa divertida dels nostres temps és que tant la reacció com l’ultramodernitat es permeten el luxe de fer-se dir dissidents. Són dissidents amb aspiració de mainstream. Tots pretenen emancipar-nos des de els seus cims. Però, per sort, malgrat que no es pot dir tot perquè hem recuperat els delictes d’opinió ara les eines ens permeten petites discrepàncies de les que no viurem. Però sempre ha estat així: de la discrepància