Entrades

Crides personals

Quan vaig començar a escriure aquest bloc ho feia perquè no pensava que anar pensant i que es quedés en mi era pensament buit. Ara ho faig perquè penso que per ordenar les idees el millor és escriure.

La ficció la guardo per altres entorns, de la mateixa manera que ho faig pel pensament més elaborat d'algun projecte nou que duc al cap. Però pot estar bé que aquí hi vagin caient notes del que estic elaborant en cada moment, encara que només sigui per contribuir a l’entropia.
No sé fins a quin punt tot plegat és una ficció, però aquests dies he arribat a pensar que potser he de repensar el meu compromís de país i la humanitat (el què i el per què).

Fa molts anys que considero certs plantejaments polítics de dogmes irrefutables són escleròtics però no sé si el meu plantejament polític, el pensament de base, no ho és.

«El que és tort no es pot adreçar; amb el que manca no hi pots comptar.»
De tant en tant cal posar en dubte el principi motor perquè hi ha poques coses que no siguin vol…

Ensenyament i la boira dels somnis

En aquest bloc he parlat molt poc d’ensenyament malgrat que és un tema que m’interessa i m’agrada molt. No ho he fet per moltes raons, una perquè no en sóc un especialista i perquè no m’agrada parlar per boca d’ase.
Però avui sembla que és el tema del dia perquè com deia ma mare que deia un catedràtic d’institut fa molts anys a falta de dinero en las arcas se cambian los planes de educacióni havia de sortir una cosa com el document ple de frases buides que ha presentat ensenyament.
Com que aquest país està ferit de llengua (i tenim la llengua ferida, cal dir-ho) hem saltats tots plegats a fer un debat sobre algunes de les absurditats que hem vist al document i als titulars... i hem fet plorar a les filles dels senadors. 
La realitat del que passa o deixa de passar a les escoles no és gairebé mai el que diu el reglament o la llei, perquè parafrasejant la regla de Sant Benet ja pot ser bona la regla que si el director es dolent no serveix per a res i si el director és bo no cal.
En tot …

L’ocàs

Guanyar

Quatre temps i una trompeta