Entrades

85 segons

Avui el diputat a Madrid del PNB ha despatxat la seva intervenció en 85 segons. Mai no cal gaire més. Les coses curtetes i clares. Així tenim més temps per fumar un puro amb tranquil·litat.Cal simplificar, el barroquisme és signe de decadència.

Pareto i altres parides

Hi ha una cosa que t'expliquen quan fas cursos d'organització industrial que és el principi de Pareto que diu que, normalment, el 80% dels efectes són conseqüència del 20% de les causes. Els números sempre m'han semblat una parida, de fet m'han semblat una forma de voler numerar coses no numerables però té raó en una cosa: quan tens molts problemes les causes acostumen a estar concentrades en algun coll d'ampolla (fixeu-vos que és un comentari qualitatiu) i el que és important és detectar quina és la causa que et crea més problemes (o, essencialment, et fa perdre més temps) i resoldre-la.Però generalment aquestes causes problemàtiques són de mal resoldre i, sobretot, tenen resultats que no són immediats. I perdoneu aquest amago d'autoajuda però tinc la sensació que el gran xou que estem vivint amb l'epidèmia té molt a veure amb la necessitat de fer coses que es vegin impedint anar al fons dels problemes.

La percepció i la realitat

Aquest cap de setmana he tingut sarau a tuiter perquè se'm va acudir dir (amb la meva diplomàcia habitual) que a primers vuitanta, a Barcelona ciutat, la calefacció era un article de luxe.A banda de els de sempre que pensen que la realitat de fa quaranta anys era la realitat de la classe alta (o mitja-alta, però tenen un concepte de que per ser de classe mitja cal ser rendista que fa riure una mica per no dir molt) hi va haver gent que em volia convèncer que tothom en tenia. El millor va ser que posessin d'exemple edificis on jo hi havia estat aquells anys perquè hi vivien amics (i, efectivament, no en tenien).Pot ser que tots plegats tinguem una imatge idealitzada del passat, pot ser que oblidem els problemes que no ens van tocar d'aprop (meravellós algú que diu haver estudiat els aventatges que van tenir generacions passades i... que no sap les dificultats per trobar habitatge de finals seixanta primers setanta i els pufos de les cooperatives i altres estafes).A vegades …

Balanç setmanal

Avui he actualitzat, com cada setmana, el Hit Parade.Tinc al cap afegir-hi més coses i crear noves seccions, però aniré poc a poc. Desconec si tot això serà útil per algú a banda de mi. Però si algú pot aprofitar-ne res seré feliç.

Dimonis

 Aquest text va sortir publicat tal com raja a la difunta revista l'endavant el 19 d'agost de 2015 Diu que la ment humana  necessita simbolitzar per poder afrontar els problemes i no quedar-se encallada en cadascun dels petits detalls que són el problema concret que ens afecta ara i aquí. Segurament és cert, però acabem convertint la nostra reflexió en eslògans buits i miralls difusos de pensament correcte.Un dels tòtems de paret pintada més usats i més inútils és el patriarcat: tot és culpa del patriarcat què ningú sap gaire com definir-lo. Un altre tòtem repetitiu és el capitalisme, del qual defensors i detractors difícilment te’n fan una definició canònica que tingui una relació directa amb el problema del que estan parlant en aquell moment.N’hi ha més.  Cada tribu ideològica té els seus i, generalment, només serveixen per amagar que no tenim ni idea de com afrontar el problema punyent i, sovint, sagnant que tenim al davant . Aleshores construïm un gran model (perfecte, rac…

Allò meu amb els canvis

Sóc un home terriblement conservador: El meu ideal de vida és seure al porxo de casa amb una pipa i veure passar el temps. No duc gens bé els canvis però avui n'hem començat a plantejar un a casa.No sé com anirà, no sé si podrem fer-ho al ritme que volem. Però canviaran moltes coses repetint la història dels meus pares amb moltes variants.Però tot pensant en comprar-me un balancí i seure a fumar una pipa al porxo.

Ressentiment

Tots hem passat un camí de vida més o menys reeixit. Jo, personalment, tret de treballar a la NASA he assolit tot el que volia quan tenia 15 anys. Diuen què estem molt malament, que tot és culpa de que els que van venir abans de nosaltres i nosaltres (la meravellosa generació X) pobrets no hem pogut superar als que ens han precedit perquè no ens han deixat.Cada dia tinc més la sensació que som una generació de sucre. Hem viscut molt bé, vam tenir molts pocs problemes per trobar feina i, en general, tenim resolt l'habitatge d'una manera bastant raonable. Però no hem tingut nassos de fer res més enllà de llepar roda dels que van venir abans... i ara plorem perquè els d'abans no deixen el volant i veiem que els que venen darrere són més espavilats que nosaltres i deixem anar el nostre ressentiment. Algú fins i tot n'ha fet un negoci i una marca.Resulta curiós que qui en fa marca i negoci es neguitegi perquè se li critiqui el concepte encara que sigui fent molta menys sang…