El dia de la neteja
Tinc a esborranys a aquest blog un escrit que és pura pornografia sentimental i que he censurat (encara no esborrat però no trigaré gaires dies a fer-ho) perquè m'he passat mitja vida criticant la pornografia sentimental i només em falta aquesta incoherència per acabar de ser vitalment incoherent. En tot cas avui dono per tancat un quatrimestre amb més ombres que llums (és a dir, un desastre etimològic) i podré respirar una mica. No gaire, no us penseu. En tot cas tinc la intenció, no quedarà per intencions, de no engegar res de nou que no estigui segur que puc complir. És un signe de maduresa i un pas important per preservar la meva salut mental. A la vida les prioritats van caient fruit de l'atzar i per això si no ets corredor de maratons es fa molt difícil fer les coses correctament i al dia. A banda que no vius sol, que no són només les teves coses les que creen situacions estranyes i que la salut té capricis que no pots controlar. En fi, que no m'he oblidat del blog ni