Mira que ha de ser una nit d'alegria.
Però no sé noi. N'estic fart de sentir carallotades del que passa ara allà on diu que va passar el que celebrem. Però això és només quan em poso transcendent. El proper em fa sentir melancòlic com el pròleg dels pastorets de'n Folch i Torres.
Segurament hi ha una part d'enyor, una mica d'inseguretat en el que visc al dia a dia i un bastant de voler ser una mica més del ramat. No sé mai si això meu és ser un esperit lliure o simplement un desubicat més entre grans idees que m'egoten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada