dimarts, 4 de desembre de 2007

Ressaca

Llegint aquí i allà, escoltant i pensant, començo a pensar que dissabte va passar alguna cosa més enllà de l’expressió de l’emprenyamenta general. Massa gent s’està posant nerviosa. Prou gent? No ho sé.

Hi ha nervis a les grans maquinàries i sobreactuació dels senglars habituals. Recordem la màgia dels noms. Ferran fou el rei que pactà amb Castella i després intentà fugir-ne mitjantzant la viagra del seu temps. Joanet, tanta misèria no pot ser bona ni tant sols per la línia.

Darrerament m’estan sortint telegrames i no articles. Segurament deu ser perquè les idees que omplen l’ambient no son prou concretes. És l’ambient que m’agrada, les certeses immutables i els dogmes m’emprenyen i m’aclaparen.
De tota manera l’instint em diu que ens la juguem. Al país segur. Cal humor per jugar, si no és pura ludopatia.

En Cardús deia l’altre dia que des de l’emprenyamenta no construirem res. Estic d’acord amb ell. Des del mesellisme tampoc.